De l’ofici après als mercats d’Osona a un grup de distribució construït amb paciència, proximitat i ambició territorial. Joan Font va néixer a Torelló el 1951 i va obrir juntament amb el seu germà Josep el primer autoservei que donaria origen a Bon Preu a Manlleu el 1974. L’empresa va créixer des d’Osona sense inversió estrangera i ha convertit la proximitat, el producte fresc, la logística i el vincle amb el territori en una manera pròpia de competir amb grans cadenes internacionals.
Resum
Fundació 1974 · amb el seu germà Josep Font
Edat en fundar-la 23 anys
Origen familiar Parada de bacallà i botiga a Torelló
Finançament inicial Crèdit propi · sense inversió estrangera
Fita corporativa Joan Font adquireix el 50% del seu germà el 2019
Situació actual President, director general i propietari del grup 1. D’on ve Joan Font va néixer a Torelló el 1951 i és el gran de quatre germans. Va créixer en una família vinculada al comerç. el seu pare era bacallaner i la seva mare atenia una botiga. L’aprenentatge va començar aviat. Ha recordat que, amb nou anys, es llevava a les cinc del matí per ajudar a muntar la parada del mercat abans d’anar a l’escola. Més endavant treballava de dia i estudiava peritatge mercantil al vespre en una acadèmia de Manlleu. Aquella combinació d’ofici, disciplina i contacte directe amb el client explica bona part de la seva manera posterior de fer empresa.
2. Abans de l’empresa i qui la va construir Font ja tenia inquietud emprenedora des de molt jove. En la conversa personal mantinguda per a aquest arxiu va explicar que, si no hagués muntat Bon Preu, probablement hauria creat una altra cosa, i va recordar que es reunia amb altres joves amb ganes d’emprendre. L’oportunitat concreta va aparèixer durant un viatge per Europa, especialment França, on va veure com s’estenia l’autoservei. el client agafava els productes i després passava per caixa. Juntament amb el seu germà Josep Font va traslladar aquella idea a una realitat local encara poc atesa. El 7 de setembre del 1974 van obrir a Manlleu el primer establiment. Segons va explicar en l’entrevista personal, van començar amb inversió pròpia sostinguda per un crèdit, sense capital estranger.
3. Una escena que explica el començamentEl valor del començament no és haver inventat el supermercat, sinó haver observat bé el context. Els autoserveis ja funcionaven fora, però no eren presents de la mateixa manera a molts pobles. Font va veure una idea provada i va entendre com adaptar-la al territori. A la conversa va distingir dos perfils emprenedors. qui detecta una oportunitat en un altre mercat i la trasllada al seu entorn, i qui parteix d’un ofici concret i aconsegueix modernitzar-lo. Com a exemple d’aquesta segona via va mencionar Casa Tarradellas.
4. El moment decisiu Bon Preu va construir el creixement amb una combinació d’innovació operativa i expansió gradual. El 1984 va ser la primera empresa de Catalunya que va implantar caixes amb escàner als punts de venda. El 1988 va obrir el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès. El 1992 va reforçar la presència a Barcelona mitjançant l’adquisició de sis supermercats Vallès Preu. Després arribarien Esclatoil, centres logístics, venda online i noves compres com la xarxa espanyola d’Intermarché el 2010.
5. Què va construir realment Grup Bon Preu ha construït un ecosistema de distribució que va més enllà del supermercat tradicional. Reuneix supermercats Bonpreu, hipermercats Esclat, benzineres EsclatOil, minimercats, venda online i BonpreuEsclat Energia. La proposta combina assortiment ampli de marques, producte fresc i de proximitat, atenció al client, logística i implantació territorial. Font ha defensat que una multinacional pot competir en preu, però té més dificultats per replicar la connexió local i emocional amb el consumidor.
El moment difícilLa història també inclou una crisi interna de gran impacte. Després d’anys de discrepàncies entre els germans Joan i Josep Font sobre remuneracions i distribució de dividends, el conflicte accionarial va arribar als tribunals. L’estiu del 2019 van tancar un acord. Joan Font es va comprometre a pagar de manera esglaonada prop de 350 milions d’euros pel 50% del seu germà i va quedar com a propietari únic. L’operació exigia preservar al mateix temps continuïtat, inversió i competitivitat. A aquesta pressió s’hi afegeix una dificultat recurrent del sector. Font ha criticat que alguns permisos per obrir un supermercat poden trigar fins a set o vuit anys.
6. On és ara Joan Font continua com a president i director general de Grup Bon Preu. L’exercici 2024 va tancar amb 2.421 milions d’euros de facturació, 81 milions de benefici net i 10.924 persones contractades. Després de cinquanta anys de trajectòria, el grup manté el focus a Catalunya mentre reforça logística, canal online, energia verda i noves obertures. Font ha explicat que una eventual expansió a altres comunitats hauria d’esperar el moment i l’operació adequats.
Veure la biografia següent Ignacio Sala Atrápalo Fonts i procedència Retrat cedit: VIA Empresa